AI Catalunya
Grup d'educació
principal
objectius
materials
recursos
temes
documents
contacte
mapa
> principal > materials > preguntes-guia
Guia per identificar els valors en els llibres de text

En general els llibres de text són bons instruments educatius. Aquests llibres, però, segons els casos reflecteixen en major o menor mesura valors educatius com els drets humans, la pau, el desenvolupament sostenible, l’equitat de gènere, la valoració de la diversitat, la cura del medi ambient, la democràcia…

Presentem una guia de preguntes per ajudar-vos a valorar fins a quin punt els llibres de text que esteu valorant triar reflecteixen aquests valors (Text adaptat de l'original publicat per l'Escola de Cultura de Pau, 2018).


A l’hora de triar el vostre llibre, valoreu en quina mesura…

PERSPECTIVA DE DRETS HUMANS

PERSPECTIVA DE PAU PERSPECTIVA DE DESENVOLUPAMENT PERSPECTIVA DE GÈNERE PERSPECTIVA DE MEDI AMBIENT METODOLOGIA EN ELS EXERCICIS DIDÀCTICS


Informació complementària


Institut Català Internacional per la Pau, 2017

RECOMANACIONS DE L’INFORME DE L’OBSERVATORI DE LLIBRES DE TEXT

RECOMANACIONS GENERALS

1. Prioritzar el tipus de continguts i la manera de donar-los per davant de la seva quantitat. Atès que l’espai és finit, a fi de donar sentit d’unitat al procés històric caldria que els textos remarquessin més les línies de fons de la història, allò que és la causa dels fets que apareixen a la superfície.
2. Aprofundir sobre els reptes que representa la incorporació d’una perspectiva basada en el treball per competències. Definir l’estructura del llibre d’acord amb les competències, sense excloure que a cada unitat hi puguin aparèixer altres valors de manera transversal.
3. Aprofitar també els documents per transmetre una visió més crítica de la història (caricatures, textos amb visions diferenciades i, si pot ser, des del punt de vista de la població, per compensar el fet que el text narratiu sovint se centra en la història de les elits).
4. Revisar críticament l’ús de conceptes (com ara pau, conflicte, violència o pobresa), a més del llenguatge i les expressions tradicionalment incorporats a la historiografia.
5. Reflexionar sobre la pertinència de seguir un plantejament dels llibres de text basat en una perspectiva únicament cronològica, en comparació amb una de tipus temàtic.


RECOMANACIONS SOBRE PAU-CONFLICTE-VIOLÈNCIA-GUERRA

6. Considerar les conseqüències que les guerres tenen sobre la població, a banda de les conseqüències polítiques.
7. Reflectir que els conflictes també es poden resoldre de manera no-violenta, tot mostrant més exemples de resistència no-violenta i reflectint el fet que les lluites socials són conflictes que poden aportar transformacions socials.
8. Visualitzar que les decisions dirigides a donar respostes violentes als conflictes sovint tenen responsables que es poden identificar, de manera que l’exercici de la violència no quedi impune.
9. Valorar la pertinència d’explicar un esdeveniment davant del risc de trivialitzar l’ús de la violència (risc derivat, per exemple, de la necessària brevetat dels continguts). Parlar especialment d’aquells conflictes dels quals es puguin explicar les causes i les conseqüències sobre les persones i el medi ambient.


RECOMANACIONS SOBRE CONFLICTE SOCIAL-POBRESA

10. Transmetre el fet que la pobresa no és un fet fortuït, sinó que depèn de decisions associades a uns models econòmics o a uns altres.
11. Tractar el concepte i les tipologies de pobresa i la relació entre la pau i la justícia.
12. Incloure la satisfacció de les necessitats bàsiques de totes les persones i la reducció de la pobresa i les desigualtats, com a repte constant al llarg de la història, tot visibilitzant la problemàtica.


RECOMANACIONS SOBRE GÈNERE

13. Mostrar el paper de la dona en la història, bo i reflectint la contribució de dones destacades en el procés històric. Tenir-les presents com a col·lectiu social encara que no hagin estat protagonistes de fets rellevants. Visibilitzar la història viscuda des de l’àmbit quotidià, comunitari i familiar, en el qual les dones tenen un paper important al llarg del temps.
14. Incorporar l’evolució de les relacions de sexe i de gènere al llarg del procés històric, les seves bases econòmiques, socials i polítiques. Explicar els processos de lluita vinculats a l’equiparació de drets de les dones, però també lligats als models familiars i d’identitat sexual.
15. Explicar, com a contraexemples, els moments històrics en què hi ha involucions quant a les relacions igualitàries (nazisme, franquisme, etc.).
16. Vetllar per un ús no sexista del llenguatge. Evidenciar, quan els textos històrics utilitzen la paraula homes o éssers humans, a quin col·lectiu s’estan referint (als homes i dones o només a la població masculina). Reflexionar sobre el context històric en què això es produeix.


RECOMANACIONS SOBRE DIVERSITAT

17. En el cas de les independències o de la descolonització, diversificar el punt de vista i incorporar també el punt de vista dels països descolonitzats.
18. Ser autocrítics, reconèixer les violacions pròpies dels drets humans.
19. Sense deixar de ser crítics amb altres cultures, posar una especial atenció a no parlar-ne a partir de prejudicis o estereotips i promoure’n el coneixement. Evitar mostrar les altres cultures com blocs homogenis i fugir de la seva equiparació amb tendències integristes.
20. Mostrar la temàtica de la immigració des de la comprensió de les causes i la valoració de la riquesa de la diversitat cultural.


RECOMANACIONS SOBRE MEDI AMBIENT

21. Incorporar una visió crítica respecte al consum de recursos i matèries primeres, amb especial èmfasi en els recursos d’altres països (lligats a les colonitzacions) o els que són de bé comú (aire, aigua, etc.).
22. Convidar a la reflexió sobre l’impacte en el medi ambient dels diferents models de producció, en especial en referència a la Revolució Industrial, la descripció del model econòmic capitalista basat en el consum, o l’impacte de les armes químiques i nuclears.
23. Considerar la reflexió sobre l’impacte de l’activitat humana en generacions futures.


RECOMANACIONS SOBRE DEMOCRÀCIA-RÈGIMS POLÍTICS-DRETS HUMANS

24. Destacar i celebrar els esdeveniments nous de cada avenç social per l’aprofundiment de la democràcia i dels drets humans.
25. Incorporar el vocabulari de l’enfocament de drets, tot reflectint que la satisfacció de les necessitats bàsiques és un dret inalienable de les persones.
26. Descriure corrents ideològics, bo i destacant les fortaleses i les crítiques a cada model.


RECOMANACIONS SOBRE METODOLOGIA

27. Diversificar el tipus de documentació associada, escollint fonts primàries que permetin visualitzar els diferents punts de vista i fomentin així l’empatia i l’esperit crític.
28. Diversificar el tipus d’activitats proposades, per tal de fomentar els diferents tipus de competències de l’alumnat, fomentar el treball cooperatiu, diferents formes d’expressió, l’esperit crític, la implicació en l’entorn, etc.
29. Proposar activitats de tipus socioafectiu per treballar l’empatia cap a les perspectives i els sentiments d’altri. Especialment en relació amb el treball en valors.
30. Vetllar perquè l’ús de les imatges d’impacte estigui acompanyat per la reflexió i la valoració ètica.

torna a l'inici