El suport tàcit o explícit de la comunitat internacional als crims d'Israel, inclosos el genocidi i l'apartheid, i la seva manca de determinació per a posar-ne fi, ha animat les autoritats israelianes a intensificar una campanya brutal de desplaçament forçat de la població palestina i expansió del seu control sobre les terres a Cisjordània, ha manifestat Amnistia Internacional. L'organització descriu en un nou informe com les autoritats israelianes acceleren l'annexió per mitjà d'una campanya de neteja ètnica impulsada per l'Estat i dirigida contra les comunitats palestines beduïnes i dedicades al pasturatge de l'Àrea C de la Cisjordània ocupada, alhora que cometen el crim de lesa humanitat de trasllat forçós.
En l'informe Erasing anything Palestinian: Israel's ethnic cleansing of West Bank Bedouin and herding communities, s'explica com el govern israelià ha convertit l'annexió formal en objectiu explícit de les seves polítiques. Posa en pràctica l'agenda ultranacionalista i religiosa del moviment de colons. Ha accelerat l'expansió dels assentaments i les apropiacions de terres, ha augmentat el suport financer i logístic als assentaments i armat als colons, la qual cosa ha propiciat una campanya brutal i aprovada per l'Estat de violència dels colons i desplaçament de població palestina en l'Àrea C. Aquesta part de la Cisjordània ocupada representa més del 60% de la seva extensió i, des de fa molt temps, és fonamental per als intents d'Israel de controlar les terres i la demografia, a causa dels recursos naturals, les essencials terres de cultiu i de pasturatge i a la grandària relativament petita de la població palestina.
“Els últims tres anys i mig, les autoritats israelianes han accelerat a Cisjordània una campanya de neteja ètnica en la qual, sota els auspicis de l'Estat, s'ha sotmès a desarrelament, despossesió i trasllat forçós les comunitats palestines. La campanya no és obra d'agents descontrolats ni de colons, organitzacions o un o dos ministres extremistes, com ve qualificant-los reiteradament la comunitat internacional. El que estem presenciant és el desplegament, davant els ulls del món sencer i violant flagrantment el dret internacional, d'una annexió deliberada i dirigida per l'Estat”, ha manifestat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.
“El nostre informe revela que aquests abusos no són causats per unes quantes ‘pomes podrides’. La violència dels colons és un element essencial d'una campanya de neteja ètnica, aprovada per l'Estat i fonamental per a mantenir el sistema d'apartheid d'Israel.”
La investigació d'Amnistia Internacional mostra que la població palestina és esborrada de les seves terres ancestrals, separada dels seus mitjans de vida i terroritzada per obligar-la a abandonar casa seva, enmig d'un augment sense precedents dels atacs dels colons, aprovats obertament i facilitats activament per un govern israelià que s'enorgulleix de la seva intenció d'annexionar-se formalment grans extensions de terres palestines.
Les comunitats de la vall del Jordà i els pujols del sud d'Hebron exposats a patir desplaçament continuen resistint, decidides a continuar en les terres que porten habitant durant generacions. Amnistia Internacional demana a la comunitat internacional que actuï amb urgència per a protegir-les.
No obstant això, tot i la indiscutible obligació jurídica dels Estats de prendre mesures per a posar fi a l'ocupació il·legal i el sistema d'apartheid d'Israel, la comunitat internacional s'ha abstingut reiteradament d'actuar.
“La comunitat internacional ha donat mostres de complicitat o de passivitat excessiva davant les greus i reiterades violacions del dret internacional comeses per Israel i el seu incompliment de les resolucions de l'Assemblea General i el Consell de Seguretat de l'ONU. Ha d'indicar clarament que el temps del beneplàcit tàcit amb la neteja ètnica i l'annexió dutes a terme per Israel ja s'ha acabat”, ha dit Agnès Callamard.
D'acord amb l'Oficina de Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA), almenys 117 comunitats palestines predominantment beduïnes i dedicades al pasturatge han sofert desplaçament totalment o parcialment entre gener de 2023 i abril de 2026. En finalitzar abril de 2026, almenys 5.910 persones havien estat víctimes de desplaçament forçat, segons dades de l'ONU.
Aquestes xifres s'han assolit en el context d'un augment sense precedents dels actes de violència dels colons amb suport de l'Estat. En acabar abril de 2026, els colons israelians havien establert 363 llocs d'avançada a la Cisjordània ocupada, segons l'ONG Peace Now. D'aquests, ni més ni menys que 212 van ser creats de 2023 en endavant i compten amb el suport actiu de les autoritats israelianes, que no prenen gairebé cap mesura per a desmantellar-los, tot i ser il·legals segons la legislació israeliana i el dret internacional. Desenes d'aquests assentaments es dediquen al pasturatge i serveixen als colons per a fer-se amb el control de grans extensions de terres palestines portant els seus ramats a pasturar-hi. Aquestes activitats se sumen a les apropiacions de terres que duu a terme el govern israelià. Gairebé el 58% de les terres de l'Àrea C no estan registrades, i el febrer de 2026, les autoritats israelianes n'havien confiscat ja gairebé la meitat declarant-les de propietat estatal.
“Per als dirigents mundials que ha qualificat l'annexió i la violència dels colons d'actes aïllats de colons o ministres ‘extremistes’ i han imposat sancions limitades a algunes persones o organitzacions, l'informe d'Amnistia ha de ser un crit d'atenció: aquestes mesures limitades són absolutament insuficients per a abordar la campanya estatal de neteja ètnica i les violacions sistemàtiques del dret internacional que tan ràpidament han anat augmentant davant els ulls de la comunitat internacional”, ha afirmat Agnès Callamard.
“Els dirigents mundials que manifesten reiteradament que s'oposen a l'annexió, però que no fan res per a aturar-la, han de saber que la seva inacció fomenta indirectament la comissió de crims de lesa humanitat i té conseqüències globals que menyscaben encara més l'ordre internacional basat en normes”.
"Els Estats, en particular els que tinguin influència sobre Israel, com els Estats Units, el Regne Unit i Alemanya, així com Itàlia i altres estats de la Unió Europea i els estats àrabs, han de prohibir immediatament tot el comerç, inversions i qualssevol altres formes de cooperació o ajuda financera que contribueixin al manteniment de l'ocupació il·legal, sistema d'apartheid i neteja ètnica de la població palestina perpetrats per Israel”.
“A més, tots els Estats han d'imposar sancions selectives, incloses prohibicions d'entrada i congelacions d'actius, a les autoritats israelianes implicades directament en aquests actes, entre elles el primer ministre, Benjamin Netanyahu; el ministre de Finances, Bezalel Smotrich: el ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir; la ministra d'Assentaments i Missions Nacionals, Orit Strock, i el ministre de Defensa, Israel Katz”.
Amnistia Internacional va dur a terme investigacions sobre 27 comunitats beduïnes i dedicades al pasturatge que havien sofert desplaçament forçat a l'Àrea C entre 2023 i 2025 o corrien risc de desplaçament.
L'equip d'investigació va entrevistar 45 persones palestines de 12 comunitats, que havien sofert o estaven exposades a patir desplaçament, així com 19 professionals del dret, activistes que havien presenciat incidents de violència dels colons, periodistes i representants d'ONG israelians i palestines. L'organització va verificar també més de 420 vídeos i imatges i va analitzar declaracions oficials del govern, acords, legislació, canvis de governança, actes judicials, mapes, imatges de satèl·lit, informes de l'ONU i de la societat civil i altres materials d'accés públic.
L'organització va presentar les seves conclusions a les autoritats israelianes el 13 de maig. El Ministeri de Defensa va contestar el 23 de maig, afirmant que les seves forces responen als incidents de violència dels colons i detenen els presumptes responsables quan és necessari i investiguen els casos en què les seves unitats puguin haver incomplert ordres o no intervingut per a detenir la violència. Les dades documentades per Amnistia Internacional mostren una situació ben diferent.
Indicis de la intenció d'Israel d'aplicar mesures de neteja ètnica i annexió en l'Àrea C
Des de l'ocupació de 1967, els successius governs israelians han aplicat, amb diferent grau d'intensitat i transparència, polítiques de judeïtzació destinades a maximitzar el control jueu sobre les terres a Cisjordània, alhora que es minimitza la presència palestina.
El 37è govern d'Israel, format a finals de 2022 i dirigit pel partit Likud de Benjamin Netanyahu en coalició amb les formacions polítiques Poder Jueu, de Itamar Ben-Gvir, i Sionisme Religiós, de Bezalel Smotrich, ha propugnat oberta i deliberadament l'annexió formal de l'Àrea C i el trasllat forçós de la seva població palestina.
Els acords de coalició del govern van incorporar prioritats dels colons en la política estatal i legitimen la visió del “Gran Israel”, ideologia preconitzada pel moviment de colons que considera la totalitat del Territori Palestí Ocupat (TPO) part integrant d'Israel. Ho fan en flagrant desafiament a diverses resolucions de l'ONU i de l'opinió consultiva de 2024 de la Cort Internacional de Justícia que va declarar il·legal l'ocupació israeliana del territori palestí.
La intenció d'Israel d'expulsar la població palestina de l'Àrea C i annexionar-se les terres queda demostrada per les crides explícites d'autoritats israelianes a l'expansió dels assentaments, l'ampliació de la sobirania israeliana sobre el territori ocupat, les mesures aplicades per a minimitzar la presència palestina en l'Àrea C i el suport públic dispensat als colons per ministres clau del govern, alguns dels quals són també colons. També en són prova la legislació orientada a l'annexió i les mesures adoptades per a transferir de les autoritats militars a les civils les competències sobre Cisjordana, violant d'aquesta manera el dret internacional humanitari.
La intenció de l'Estat es troba a més reflectida en l'augment de les declaracions de propietat estatal de les terres, els procediments simplificats d'autorització d'assentaments, l'expansió accelerada dels assentaments, la legalització amb caràcter retroactiu de llocs d'avançada i l'augment del suport financer i polític a les infraestructures per a colons, juntament amb la demolició d'estructures palestines i la restricció sistemàtica de la llibertat de circulació i l'accés a les terres i a l'aigua de la població palestina.
En els tres primers anys del mandat del govern, el pressupost anual del Ministeri d'Assentaments i Missions Nacionals ha augmentat un 122%, fins a assolir els 764 milions de xéquels (254,5 milions de dòlars estatunidencs) el 2026.
Segons Peace Now, entre 2023 i 2025 el govern va projectar la construcció de 50.785 habitatges en assentaments. Només el 2025, el Consell Superior d'Urbanisme, va autoritzar 27.941 habitatges, la xifra anual més alta mai registrada.
A data de 30 d'abril de 2026, el nombre total de nous assentaments declarats pel govern ascendia a 102. És amb escreix la quantitat més alta de nous assentaments autoritzats pel govern de la història d'Israel.
Paral·lelament, entre gener de 2023 i abril de 2026, les autoritats israelianes van enderrocar 3.407 habitatges i estructures palestines a l'Àrea C, i van desplaçar 2.026 persones, segons l'OCHA.
Mentrestant, els colons, sovint amb el suport directe de l'Estat o la participació directa de l'exèrcit, han sotmès les comunitats palestines beduïnes i dedicades al pasturatge a una lletania de mesures coercitives i repressives que han obligat moltes comunitats a abandonar les terres on portaven generacions vivint i pasturant. La violència dels colons recolzada per l'Estat a què aquestes comunitats han estat sotmeses, sumada a l'augment de les demolicions i a la negació continuada de serveis bàsics imposada per les autoritats israelianes, fan que les seves zones resultin en la pràctica inhabitables.
Considerades conjuntament, aquestes mesures coercitives interrelacionades posen de manifest l'aplicació d'una estratègia estatal deliberada i coordinada, que té per objecte expandir el control israelià sobre l'Àrea C, alhora que provoca el desplaçament de les comunitats palestines.
Un clar exemple d'això és el cas de Jirbet Zanuta (Zanuta), petita localitat de l'Àrea C de Cisjordània, amb una població palestina beduïna de prop de 250 persones que feia generacions que hi vivia. El 2021, un grup de colons va establir a un quilòmetre d'allà un assentament il·legal d'avançada conegut com Meitarim Farm i va emprendre una campanya constant de fustigació, amenaces i atacs violents que, mitjançant el bloqueig també de l'accés a les terres de cultiu i de pasturatge, va acabar obligant la població palestina a abandonar casa seva i els seus mitjans de vida. Després d'un seguit d'incursions violentes dels colons, que es van intensificar després del 7 d'octubre de 2023, la comunitat sencera va ser desplaçada. Envoltada d'assentaments i llocs d'avançada, Zanuta feia molt de temps que estava sotmesa a ordres d'enderrocament i restrictives polítiques d'urbanització per les quals resultava gairebé impossible construir res legalment.
Malgrat dues sentències del Tribunal Suprem d'Israel, de Juliol de 2024 i febrer de 2025, en les quals s'ordenava a les autoritats facilitar el retorn de la població i protegir-la de la violència dels colons, les persones desplaçades no han pogut tornar a causa de la persistència dels atacs i la destrucció d'infraestructura clau. Adel al Till, antic habitant de Zanuta, va explicar: “Els colons anaven armats i no deixaven d'atacar-nos [...] Teníem por, autèntic terror”.
La imatges de satèl·lit, les entrevistes i els vídeos examinats revelen que, en l'actualitat, Zanuta ja no existeix; està pràcticament destruïda i totalment despoblada.
Augment exponencial de la violència dels colons recolzada per l'Estat
La prolongada campanya de violència dels colons duta a terme a Cisjordània s'ha intensificat enormement amb el govern israelià actual, fins a arribar a extrems sense precedents d'homicidi i lesions, desplaçament, destrucció de béns i apropiació il·lícita de terres. Els colons israelians han adoptat tàctiques cada vegada més agressives i provoquen el desplaçament forçat de les comunitats palestines per mitjans com ara atacs a habitatges i béns; fustigació, amenaces i agressions físiques persistents, i privació sistemàtica dels mitjans de vida mitjançant restriccions d'accés a les terres de pasturatge i les fonts d'aigua, robatori o matança de bestiar i destrucció de camps de cultiu i collites. Segons l'OCHA, entre 2020 i 2024 es van produir gairebé set vegades més atacs de colons amb víctimes contra comunitats palestines beduïnes i dedicades a pasturatge.
Els vídeos i imatges verificats per Amnistia Internacional mostren assalts, incendis provocats i vandalisme generalitzat contra habitatges, escoles, vehicles i béns agrícoles, juntament amb destrucció de fonts d'aigua, panells solars i reserves d'aliments. Les persones entrevistades van parlar també de violència física generalitzada, incloses pallisses amb pals i amb les culates dels fusells, apedregades, apunyalaments i altres agressions.
Malgrat l'obligació d'Israel, com a potència ocupant, de protegir la vida i els mitjans subsistència de la població ocupada i de prevenir i investigar la violència dels colons, les autoritats israelianes han facilitat activament aquests atacs no només armant els colons i permetent que l'exèrcit i la policia donin suport o participin en els atacs contra la població palestina, sinó també garantint als responsables gairebé total impunitat.
Després dels atacs dirigits per Hamàs del 7 d'octubre de 2023, les autoritats israelianes van suavitzar els criteris de concessió de llicències d'armes de foc a particulars i van lliurar a milers de colons armes de foc i uniformes, per la qual cosa a les comunitats palestines els costava distingir-los dels soldats. Al gener de 2026 s'havien concedit llicències d'armes de foc a més de 240.000 ciutadans i ciutadanes israelianes, xifra 15 vegades més alta que la mitjana anual de 8.000 llicències anterior al canvi de política. Aquestes mesures van suposar un acusat augment dels atacs de colons armats.
L'informe d'Amnistia documenta com es va utilitzar la violència dels colons israelians com a instrument deliberat de desplaçament forçat en tres casos emblemàtics de comunitats de l'Àrea C, això és: Zanuta, en els pujols del sud d'Hebron, i Ein Sami, en el centre de la vall del Jordà, totes dues desplaçades íntegrament el 2023, i Ein al Hilweh, Majoul i Al Farisiya, conjunt de petites comunitats del nord de la vall del Jordà que corren un risc real de desplaçament.
En el nord la vall del Jordà, almenys 38 comunitats palestines –al voltant de 7.000 persones– estan exposades a patir desplaçament. Gairebé el 90% de les terres de la zona han estat declarades terrenys de propietat estatal, camps militars de tir, reserves naturals o jaciments arqueològics, designacions de les quals Israel es val per a restringir l'accés de les comunitats palestines a les terres de pasturatge i les fonts d'aigua i provocar-ne el desplaçament.
Najiyyah Bisharat, de la comunitat dedicada al pasturatge de Majoul, va explicar: “Patim la fustigació constant dels colons, però no ens rendirem. És una qüestió d'amor a la nostra terra i al nostre treball. La terra és la nostra identitat, i si ens en fan fora, morirem. Igual que el peix si el treuen de l'aigua.”
Impunitat generalitzada
En no prevenir la violència dels colons i facilitar-la activament, fins i tot permetent sistemàticament que els responsables no rendeixin comptes, les autoritats israelianes han creat deliberadament un entorn d'impunitat generalitzada en el qual s'aviva encara més la violència dels colons. En diversos casos documentats per Amnistia, van ser les mateixes persones palestines que van denunciar la violència dels colons a qui les autoritats israelianes van interrogar, van multar i van detenir arbitràriament, malgrat que el dret internacional les obliga a protegir-les.
Els colons i les seves organitzacions estan més embravits encara a causa de la impunitat de què porten decennis gaudint. Encara que alguns Estats han imposat sancions a colons o grups concrets, a Israel hi ha hagut molt poques o cap conseqüència per a aquests grups.
Per exemple, Yinon Levi, colon implicat en un seguit d'atacs violents documentats contra comunitats palestines i a qui el Regne Unit i la Unió Europea han sancionat, va ser gravat quant matava d'un tret el mestre i defensor palestí dels drets humans desarmat Awda al Hathaleen a Umm al Jair el 28 de juliol de 2025.
Les autoritats israelianes van detenir-lo com a sospitós d'homicidi involuntari, però van deixar-lo en llibertat l'endemà per a posar-lo sota arrest domiciliari durant només tres dies. Després d'això va tenir plena llibertat per a tornar a assetjar la població palestina i dedicar-se a establir un nou lloc d'avançada a les terres de Umm al Jair. Gairebé dos anys després de l'homicidi, encara no ha estat imputat.
“Sense rendició de comptes, les comunitats palestines de tota Cisjordània desapareixeran davant els nostres ulls. El món ha ignorat durant massa temps l'enorme i profund sofriment de la població palestina que està sent desarrelada i esborrada de les terres que fa generacions que habita. Els Estats han de fer tot el que estigui a les seves mans per a posar fi a la campanya de neteja ètnica i annexió empresa per Israel a l'Àrea C de Cisjordània. Han de pressionar les autoritats israelianes perquè desmantellin immediatament tots els assentaments i llocs d'avançada i permetin a les comunitats palestines desplaçades tornar a casa seva”, ha manifestat Agnès Callamard.
“Tots els Estats han d'oferir el seu suport i cooperació en lainvestigació del Tribunal Penal Internacional sobre la situació a l'Estat de Palestina, així com obrir les seves pròpies investigacions sobre els crims de dret internacional comeses en el TPO. El missatge transmès a Israel ha de ser inequívoc: la seva impunitat persistent s'ha acabat, res continuarà sent igual mentre no posi fi al seu apartheid, neteja ètnica i ocupació il·legal”.