Des del Grup de treball de les entitats socials sobre el Pacte Europeu de Migració i Asil fa anys que donemseguiment a la negociació, aprovació i la seva implementació per part d'Espanya, per a contribuir al fet que prevalgui en tot el procés un enfocament de drets de les persones en moviment.

El 12 de juny suposa una fita per a tots els països europeus, atès que es materialitza la implementació del Pacte amb la seva entrada en vigor, donant principi a una nova etapa per a la política migratòria que planteja reptes importants en relació amb la garantia de drets de les persones migrants i refugiades. A això se suma l'acord assolit l'1 de juny sobre el Reglament europeu de Retorn, que amplia l'ús de la detenció i incorpora mesures punitives i coercitives per a intensificar les deportacions.

Aquestes normatives, juntament amb la revisió del concepte de tercer país segur i l'aprovació d'una llista de països d'origen considerats segurs, la qual inclou estats amb greus deficiències en drets humans, afebleixen greument drets i garanties consolidats. Entre aquests, el dret d'asil, la protecció davant de devolucions, l'accés a defensa jurídica efectiva, el dret a la informació i l'atenció específica a persones en situació de més vulnerabilitat, i la protecció al dret a la salut integral de les persones.

En el cas espanyol, malgrat els esforços de la societat civil organitzada i de les poblacions afectades, els espais d'interlocució pública no s'han materialitzat en una informació precisa sobre les mesures concretes que es duran a terme per a adaptar el Pacte al context estatal. 

Davant aquesta situació d'una certa incertesa i preocupació, exigim al Govern espanyol i la resta de les forces polítiques:

• Garantir transparència, accés a informació dels plans, protocols, instruccions, recursos i reformes legislatives, entre altres mecanismes d'implementació del Pacte que ara entraran en vigor.
• Aplicar el Pacte de la forma més garantista possible segons els drets humans, i en ple compliment amb els drets establerts en el marc jurídic espanyol i els compromisos internacionals.
• Finalment, és imprescindible garantir els recursos necessaris per al bon funcionament del mecanisme de monitoratge dels drets humans que assumirà el Defensor del Poble. Alhora, insistim que es garanteixi la participació de la societat civil i que es doti de mandat per a investigar i proposar sancions en cas de violacions de drets humans. 

AMPLIACIÓ D'INFORMACIÓ DEL CONTINGUT DEL PACTE

Triatge i situacions de vulnerabilitat

El triatge reforça mecanismes de control en frontera, com l'ús intensiu de dades biomètriques i l'externalització del control migratori cap a tercers països que no garanteixen els drets humans. El reglament inclou diverses fases: examen de salut preliminar, examen preliminar de vulnerabilitat, identificació, registre de dades biomètriques, control de seguretat, formulari de control i remissió al procediment adequat.

Per això, els Estats membres han de garantir personal degudament capacitat, incloent-hi personal sanitari qualificat i personal especialitzat en controls de vulnerabilitat. Això és especialment important per a persones en situació de vulnerabilitat que no sol·licitin protecció internacional. En aquests casos, l'article 18 del Reglament de triatge, en relació amb l'article 6, apartat 5, del Reglament (UE) 2016/399, permet l'entrada per motius humanitaris.

Reclamem: derivació automàtica al procediment adequat des d'un enfocament basat en drets humans i interseccional; assistència lletrada gratuïta i especialitzada durant tot el procediment; interpretació de qualitat des del registre de sol·licitud; compliment del requisit de personal mèdic qualificat i equips especialitzats; limitació de la presa de dades biomètriques de menors de 14 anys a supòsits absolutament necessaris i sense coerció; i reglamentació clara dels llocs on es realitzi el triatge.

Procediments fronterers

ASIL: La nova normativa amplia els supòsits en què les sol·licituds d'asil podran examinar-se mitjançant procediments especials menys garantistes i amb terminis reduïts. Això posa en risc l'anàlisi individualitzada, augmenta el risc de detenció i restriccions a la mobilitat, dificulta l'accés a informació i assistència jurídica, allarga els temps de tramitació i afavoreix l'ús de centres tancats o de detenció de facto, fins i tot per a menors i persones en situació de vulnerabilitat.

RETORN: La nova normativa busca accelerar i augmentar les expulsions mitjançant un procediment únic d'asil i retorn, la cooperació amb tercers països i l'incentiu del retorn voluntari. El Pla nacional d'implementació preveu sincronitzar el procediment fronterer d'asil amb el procediment de retorn i acompanyar la denegació de protecció internacional d'una decisió de retorn. Això pot posar en risc l'examen d'altres formes de protecció o residència i afectar els drets fonamentals i al principi de no devolució (senar-refoulement).

INFÀNCIA: L'aplicació d'aquests conceptes pot anar en contra de l'interès superior de la infància. És necessari avaluar individualment l'interès superior de cada nena, nen i adolescent i garantir que siguin escoltats i puguin participar en el procediment.

ATENCIÓ SANITÀRIA: Durant els processos fronterers, les persones migrants han d'estar emparades per la normativa espanyola en matèria d'accés a la salut. En compliment del Reglament 180/2026, ha de garantir-se la cobertura de les seves necessitats sanitàries a través del Sistema Nacional de Salut, també durant l'internament en centres tancats o semitancats, amb independència de la situació administrativa.

MECANISME DE SUPERVISIÓ: És necessari establir un mecanisme de supervisió independent que garanteixi el respecte dels drets fonamentals en la gestió fronterera, amb mesures efectives de transparència i rendició de comptes. La seva creació requereix temps, participació regular i efectiva de les organitzacions de la societat civil i superar les limitacions dels mecanismes existents.

Organitzacions firmants

AmnistIa Internacional
Càritas
CEAR
Entrecultures
Federación Sur Acoge
Irídia-Centre per a la defensa dels drets humans
Metges del Món
Metges sense Fronteres
Novact
Oxfam Intermón
Red Acoge
Servei Jesuïta a Migrants
Plataforma d'Infància